Entrades

L'ORIGEN DE LES MUSES

Imatge
Les Muses són figures fascinants de la mitologia grega, considerades les deesses inspiradores de les arts, la ciència i la literatura. Segons la llegenda, les Muses van néixer dels déus Zeus i Mnemòsine , la memòria personificada. Aquesta unió va ocórrer en el Monte Olimp, com ho van fer molts dels altres déus.  Les Muses eren un total de nou, i cada una representava una forma diferent d'expressió artística o intel·lectual. Les Muses eren: - Clio: era la musa de la història i la retòrica. Se la representava sovint amb una taula de registres o un llibre, simbolitzant la seva relació amb la preservació dels esdeveniments i la narració del passat. Era considerada la protectora de la poesia èpica. - Euterpe: era la musa de la música, especialment de la música instrumental. Se la representava amb una flauta o una lira, instruments que es creia que eren els seus preferits. També s'associava amb la dansa i la música que l'acompanyava les celebracions i els rituals. - Talia: era la

ELS PERISTILS DE L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
El peristil és una característica arquitectònica emblemàtica de l'Antiga Grècia que es pot trobar en molts dels seus temples i edificis més destacats. Aquesta estructura consisteix en un pòrtic de columnes que envolta completament l'edifici, creant un espai cobert a l'aire lliure i afegint una imponent presència visual. Els peristils eren una part integral del disseny dels temples grecs, i tenia diversos propòsits funcionals i simbòlics. En primer lloc, proporcionaven un espai pels rituals religiosos i les cerimònies, permetent que la gent que ho tenia permès, circulés pel voltant del temple mentre rendien culte als déus. A més, els peristils també servien com a lloc de reunió i assemblea per a la comunitat, sent un punt de trobada important per a esdeveniments socials i polítics. Però l a construcció dels peristils es va fer principalment per les pràctiques religioses de l'Antiga Grècia.  Aquests temples solien estar dedicats a divinitats específiques i eren lloc de pe

ELS JOCS OLÍMPICS A L'ANTIGA GRÈCIA

Imatge
Els Jocs Olímpics es van originar a l'antiga Grècia al voltant del segle VIII aC. Es celebraven a Olímpia, a la regió del Peloponès. Eren uns festivals religiosos en honor a Zeus, el rei dels déus de l'Olimp. Els jocs eren una oportunitat per mostrar la força física i l'habilitat atlètica dels participants. Les competicions incloïen carreres a peu, lluita, llançament de disc i de javelina, salt de longitud i boxa. foto creada amb IA Abans de l'inici dels jocs, es realitzaven cerimònies d'obertura en les quals es feien pregaries i ofrenes als déus. Es creia que aquestes invocacions ajudarien a assegurar l'èxit de les competicions. També es feien per protegir els atletes i els espectadors de qualsevol perill.  Els atletes guanyadors eren premiats amb un "Kotinos", una corona elaborada amb branques d'olivera trenades que acabaven fen forma de corona. Això era molt mes que un objecte, era un símbol profundament significatiu i valorat en la cultura greg

EL MONT VESUVI I LA DESTRUCCIÓ DE POMPEIA

Imatge
El mont Vesuvi ha estat molt important a Roma, ja que va arrasar Pompeià. Aquest succés va afectar moltes persones, i evidentment, va matar-ne moltes, també. Això va passar l'any 79 quan el mont Vesuvi va començar a tirar roques volcàniques, gasos i material  piroclàstic  acumulats duran 700 anys, ja que els habitants de Pompeia havien ignorat el mont Vesuvi i no s'havien fixat  que realment era un volcà taponat.   Llavors, en aquell matí de l'any 79 s'estima que 2.000 persones van morir al centre de Pompeià i 16.000 en una zona més ample, cosa que és com si tots els habitants de La Garriga perdessin la vida en un mati. Segons alguns historiadors va passar en 10-20min, la majoria d'experts, recalca però, que la majoria no van morir abrasats per la lava com podem pensar, van morir asfixiats instantàniament pel fum, a causa de les  temperatures de 300 a 600 graus centígrads.                                    El mont Vesuvi -foto National Geographic Durant 1.700 anys

HADES, PERSÈFONE I LES ESTACIONS DE L'ANY

Imatge
Hades , rei i senyor de les tenebres , vivia sol a l'infern. Un regne obscur, desolat i solitari. Ell volia trobar una muller, però evidentment no volia que fos algú del infern. Allà només hi havia ànimes perdudes i éssers tenebrosos. Ell volia trobar una muller que fos jove, bella i radiant. Per això va sortir a buscar-la al món dels mortals, i allà va trobar una candidata que s'ajustava a la perfecció als seus gustos, Persèfone . Aquesta jove noia, la qual era filla de la deessa de la fertilitat de les collites i de l'agricultura, Demèter , es deia que era bonica i alegre, i sovint estava als camps recollint flors i gaudint de la natura. Un dia estava recollint narcisos a la vora de l'aigua quan un gran carro va sortir corrent de la terra, portant Hades. Hades es va aturar justament el temps suficient per agafar Persèfone i llançar-la al seu carro. La terra es va tornar a obrir i el carro va desaparèixer a l'Infern . Persèfone estava tan deprimida quan va arribar

EL MITE DE L'ATLÀNTIDA

Imatge
La llegenda de l'Atlàntida és una història que es troba en els diàlegs de l'antiguitat grega, especialment en els escrits del  filòsof grec Plató .  Aquest diu que l'Atlàntida era una civilització molt avançada i poderosa que existia més enllà dels Pilars d'Hèrcules (que alguns pensen que són l'Estat de Gibraltar), en un continent que es creia que era més gran que Àfrica i Àsia juntes. Segons explica Plató, l'Atlàntida era  una civilització ricament desenvolupada amb grans avenços tecnològics i culturals. Però amb el temps aquesta civilització va caure en la corrupció i l'arrogància.  Els atlants eren molt savis i van construir ciutats impressionants. Però amb el temps, es van tornar arrogants i corruptes. Van intentar conquerir altres terres, però van ser derrotats pels antics atenencs. D'aquesta manera, els déus van decidir castigar l'Atlàntida. Segons la història, la civilització va ser submergida pel mar en un únic dia i una nit deixant només les

EL MITE D'ÍCAR I DÈDAL

Imatge
Dèdal era un dels millors arquitectes i artesans grecs, conegut per la seva habilitat per construir laberints complicats. El seu nebot Talòs, era el seu alumne i també tenia un do especial per l'artesania i l'arquitectura, el qual va inventar la serra, la qual cosa li va donar molta fama, tot això va acabar quan  Dèdal per enveja el va matar. En veure l'acte que va cometre, Dèdal junt amb el seu fill Ícar van fugir a Creta .  Un cop a Creta, el rei Minos els va rebre amb els braços oberts, i sabent del seu do per l'arquitectura va començar a fer-li encàrrecs. Com el mite del minotaure ens explica, Minos va demanar-li a Dèdal que construeixi un laberint per deixar-hi allà al minotaure, aquest laberint seria el conegut laberint de Creta. Però Minos per a què ningú pogués saber com sortir d'allà, va tancar-los a ell i al seu fill. Allà van passar-hi bastant de temps, Dèdal desesperat per poder trobar una sortida va tenir una idea, fabricar unes ales. Ícar i Dèdal,  Fre